Comunicat de les companyes del Collectif Palestine Vaincra després que el Ministeri de l’Interior de l’Estat francès l’hagi il·legalitzat.
El dimecres 9 de març de 2022 el ministre de l'Interior [de l'Estat francès], Gérald Darmanin, acaba d'anunciar a Twitter la dissolució del Collectif Palestine Vaincra per "cridar a l'odi, la violència i la discriminació". Estem indignats per aquesta decisió purament política i denunciem un atac formal per delictes d'opinió! Durant tres anys, el Collectif Palestine Vaincra, donant suport al poble palestí, ha mostrat i defensat clarament les seves posicions antiracistes i anticolonialistes i vol reafirmar-les aquí. Mitjançant aquest atac indignant i aquestes acusacions abjectes, Emmanuel Macron i el govern busquen emmordassar tot el moviment de solidaritat palestí i continuar amb el seu suport incondicional a Israel i a la colonització il·legal de Palestina.
La dissolució que avui afecta el Collectif Palestine Vaincra és un pas més en la criminalització del moviment de solidaritat amb el poble palestí. I, de fet, ataca totes les organitzacions anticolonialistes i antiracistes. Més que mai hem d'oposar-nos a aquesta ofensiva lliberticida extremadament greu i a aquest atac als drets més bàsics de la llibertat d'expressió. El Collectif Palestine Vaincra ara està dissolt, però la lluita continua ja que aviat anirem a defensar-nos al Consell d'Estat. Per això fem una crida a totes les organitzacions, col·lectius i persones a mobilitzar-se per denunciar una vegada més aquesta dissolució! El Collectif Palestine Vaincra convida tots els seus seguidors a organitzar accions i concentracions els propers dies! No ens rendirem!
Visca la lluita del poble palestí!
Palestina viurà, Palestina guanyarà!
El col·lectiu de Palestina guanyarà
Font: Collective Palestine Vaincra. Traduït pel Col·lectiu Intifada
L’1 de febrer Amnistia Internacional va publicar un informe llargament esperat sobre l’apartheid israelià. Amnistia no és el primer grup de drets humans que reconeix el sistema d’apartheid que s’imposa a totes les palestines. Tanmateix aquest darrer informe s’esforça conscientment a examinar com l’apartheid afecta la vida de les palestines visquin on visquin, incloses les palestines a les terres de 1948 i les refugiades palestines a l’exili.
Reconeixem la importància d’aquests informes per a les campanyes globals i el treball de sensibilització. Tanmateix, aquest informe té problemes, igual que en tenien els que havien publicat abans organitzacions internacionals i israelianes. L’informe d’Amnistia no reconeix l’apartheid com una eina del colonialisme d’assentament sionista i no considera el paper de la ideologia i les institucions sionistes en l’establiment i el manteniment d’aquest sistema. També s’absté de reconèixer el dret del poble palestí a l’autodeterminació. Així, l’informe no trenca les limitacions imposades al discurs de les palestines, ni aborda la naturalesa del projecte sionista en tant que racista i colonial.
La secretària general d’Amnistia, Agnès Callamard, va optar per obrir la roda de premsa de l’organització a Jerusalem afirmant “el dret del poble jueu a l’autodeterminació”. A continuació va subratllar que “no estem criticant el fet que hi hagi un estat jueu… El que demanem és que l’estat jueu reconegui els drets de totes les persones que viuen sota el seu control i en els seus territoris”. Amnistia es va fer ressò d’aquesta posició en un comunicat de premsa publicat aquell dia al seu lloc web, que afirmava que “no qüestiona el desig d’Israel de ser una llar per als jueus” ni “considera que que Israel s’etiqueti com un ‘estat jueu’ en si mateix indiqui una intenció d’oprimir i dominar”.
Aquestes declaracions suposen ignorar que el fet que Israel s’autodefineixi com un “estat jueu” no és un gest merament simbòlic, sinó la manifestació mateixa de la dominació colonial dels colons sionistes sobre el poble palestí. Aquest és el fonament del règim d’apartheid d’Israel. Com va escriure l’estudiós palestí Fayez Sayegh l’any 1965, el sionisme exigeix ”l’exclusivitat racial… [i] necessàriament rebutja la coexistència de jueus i no jueus a la terra del reagrupament jueu”. Així doncs, hem d’entendre les declaracions d’Amnistia com un suport a la ideologia racial sionista?
Després de la roda de premsa d’Amnistia, el missatge de l’organització es va tornar encara més contradictori. Amnistia EUA va dir a Twitter que Amnistia no pren cap posició contra l’ocupació prolongada d’Israel. Una lectura atenta de l’informe de 280 pàgines mostra que Amnistia no demana la fi de l’ocupació militar israeliana de 1967, tot i que sí que demana la fi del bloqueig israelià de la Franja de Gaza i el desmantellament del sistema d’apartheid d’Israel de manera més àmplia. L’absència d’una crida a acabar amb l’ocupació israeliana genera encara més perplexitat atesa la constatació de l’informe que el govern militar israelià entre 1948-1966 (dins de la Línia Verda) i des de 1967 (al territori palestí ocupat) és “una eina clau per establir el seu sistema d’opressió i dominació sobre els palestins”.
Roda de premsa d’Amnistia Internacional presentant el seu informe sobre l’apartheid israelià a Palestina.
Entre el camp jurídic i el polític Amnistia argumenta en l’informe que “no es posiciona sobre els acords polítics o jurídics internacionals” sobre l’autodeterminació. En base a això, no reconeix el dret del poble palestí a l’autodeterminació, tot i que aquest dret està reconegut legalment i ha estat reafirmat repetidament en el context de Palestina.
L’argument és encara més incoherent perquè Amnistia sí que es posiciona políticament en la següent frase, que accepta la Resolució 181 (II) de l’Assemblea General de l’ONU de 1947 (la resolució de partició de l’ONU) com a base de la seva anàlisi. Això s’afegeix a la declaració de la secretària general d’Amnistia que reivindica “el dret del poble jueu a l’autodeterminació”. Aquesta opció clarament política suggereix que el que hi ha en joc no és la necessitat d’Amnistia de ser “legal”.
Reconeixem que els drets humans i els marcs del dret internacional són limitats, i que poden no ser els escenaris en els quals els palestins puguin atànyer l’alliberament. De fet la dependència excessiva dels marcs legals ha tingut l’efecte nociu de confinar i limitar la lluita i l’imaginari polític palestins. Això també ha impactat negativament en el treball de la societat civil palestina i les organitzacions de drets humans.
Malgrat aquestes limitacions el dret internacional pot oferir espai per a un discurs més ampli que el que han avançat fins ara Amnistia i altres grups internacionals i israelians. L’adopció d’un llenguatge contradictori i decididament polític té per efecte fixar els límits de la legitimitat del discurs, alhora que deixa de banda les veus palestines que, durant dècades, han demanat un canvi sistemàtic dins del moviment dels drets humans. Per això reflecteix la manca de voluntat per desafiar la dinàmica de poder en joc, no centrant les experiències viscudes i l’acció de les palestines, incloses les experiències i els marcs analítics proposats per les que estan implicades en les lluites sobre el terreny.
Qui fixa els límits de la legitimitat del discurs? La major part dels darrers comentaris d’Amnistia no plasmen l’informe en si ni la investigació basada en proves que ha fet el seu equip. Aquest material addicional, publicat al web d’Amnistia i compartit a les xarxes socials, sembla més preocupat per abordar les acusacions polítiques que per discutir el contingut del propi informe. Això és un reflex de la pressió política que s’ha exercit sobre Amnistia abans que llancés l’informe.
Aquestes posicions perilloses queden amagades en els aplaudiments de celebració que declaren l’últim informe d’Amnistia com un èxit en el reconeixement del que les palestines porten dècades dient. Creiem que alguns dels punts forts de l’informe d’Amnistia resideixen precisament en les contribucions de les investigadores palestines d’Amnistia al procés de documentació i redacció durant quatre anys d’investigació documental i de camp, i en els seus esforços conscients per replantejar el discurs sobre l’opressió palestina. S’hauria d’haver donat agència a aquestes veus en l’articulació de la narració al voltant de l’informe, i així s’hagués garantit la coherència entre les conclusions i la defensa posterior.
La naturalesa contradictòria dels missatges d’Amnistia reflecteix el contrast entre els esforços liderats per les investigadores palestines dins d’organitzacions internacionals de drets humans i els missatges oficials dels centres de poder d’aquests grups intentant atenuar la radicalitat del discurs. El temor és que els punts forts de l’informe quedin eclipsats pels missatges contradictoris de la direcció d’Amnistia.
Havent treballat per les organitzacions palestines de drets humans Adalah i Al-Haq, ens hem passat anys asseient-nos en reunions de sensibilització amb diplomàtics, organismes de l’ONU, donants i societat civil, i ens hem vist obligades a adaptar la nostra realitat als marcs fragmentats que estaven disposats a reconèixer i que consideren “estratègics”. Érem molt conscients de les limitacions del sistema de drets humans, però fins i tot operant dins dels seus marcs, nosaltres, com moltes activistes palestines i organitzacions de drets humans, estàvem deslegitimades i no se’ns considerava prou creïbles per reflectir la nostra pròpia realitat viscuda com a palestines. Al seu torn, com demostra el reconeixement recent de la matança de Tantura de 1948, els seus perpetradors sembla que estan “automàticament dotats amb l’autoritat per narrar“.
En un context de silenciament i deslegitimació sistemàtics de les veus i experiències palestines, la documentació meticulosa d’Amnistia que prova l’opressió palestina des de 1948 és especialment benvinguda, així com el seu reconeixement de les contribucions que les palestines han fet durant dècades al marc de l’apartheid. Per això creiem que és perillós passar per alt alguns dels senyals d’alerta al voltant dels darrers missatges d’Amnistia.
L’absència del colonialisme d’assentament sionista L’informe d’Amnistia examina amb detall minuciós els mecanismes israelians de control i transferència del poble palestí. Reconeix l’expulsió en massa del poble palestí el 1948 com a “neteja ètnica”. L’informe mostra, a més, que les palestines eren propietàries de la major part de la terra a la Palestina històrica abans de 1948, i destaca la transferència com el crim inicial i en curs de la Nakba -raó per la qual a les refugiades i desplaçades palestines se’ls segueix negant el dret al retorn.
Simultàniament l’informe s’absté d’identificar el colonialisme d’assentament sionista i la ideologia sionista com l’arrel del sistema d’apartheid d’Israel i ethos de l’estat israelià. Suggerir que l’apartheid a Sud-àfrica i la Namíbia ocupada estava desproveït d’ideologia racial avui seria absurd. I en canvi això és exactament el que alguns professionals estan dient sobre l’apartheid israelià. Una lectura de l’apartheid sense el reconeixement del colonialisme d’assentament significa defensar la “igualtat liberal” sense descolonització.
El dret internacional reconeix l’aplicabilitat de múltiples marcs a Palestina, en què l’apartheid no desplaça la realitat de l’ocupació israeliana ni el context més ampli del colonialisme d’assentament. Usat de manera aïllada el marc de l’ocupació s’ha presentat en alguns moments com una fita temporal en l’avenç dels drets palestins mitjançant la criminalització de determinades pràctiques de l’ocupació israeliana. Com a resultat, dècades de discurs “legítim” han fragmentat els territoris palestins ocupats des de 1967 de l’experiència de la resta del poble palestí. El perill és que la confiança excessiva en marcs fragmentats estableixi els límits de la imaginació política palestina i els termes de la lluita sobre el terreny.
Per tant, canviar el focus de l’ocupació israeliana des de 1967 al marc de l’apartheid sobre el poble palestí en el seu conjunt ha d’incloure el reconeixement de la colonització de la Palestina històrica com un procés en curs. No reconèixer l’apartheid en el context del colonialisme d’assentament no és només una descripció inexacta de la situació sobre el terreny, sinó que també ignora el que ha estat la causa fonamental de la negació dels drets palestins durant més d’un segle.
Què desmantellar? Sense reconèixer el colonialisme d’assentament ni una crida a posar fi a l’ocupació israeliana, a hom li queda la pregunta: què, segons Amnistia, s’ha de desmantellar exactament?
La sèrie de preguntes i respostes publicada al web d’Amnistia ens deixa més preguntes que respostes. Sobre què es vol desmantellar, Amnistia afirma: “No demanem mai un ‘canvi de règim’, sinó que oferim recomanacions sobre com els governs poden alinear les seves accions amb el dret internacional”. Això reflecteix una clara dissonància, ja que l’apartheid és un règim prohibit pel dret internacional. Aleshores, com es pot demanar el desmantellament de l’apartheid sense desmantellar el règim pròpiament?
Les preguntes i respostes van més enllà i afegeixen que : “Aquest informe és una crida al govern israelià per dur a terme les reformes necessàries perquè Israel compleixi amb les seves obligacions en virtut del dret internacional… [que] no prohibeix a Israel encoratjar la immigració jueva”, sempre que no discrimini les palestines, incloent-hi l’exercici del seu dret de retorn. Human Rights Watch adopta una posició similar sobre aquest darrer punt, afirmant que és prerrogativa d’Israel determinar les seves “polítiques d’immigració” (un eufemisme per a la colonització de colons sionistes), alhora que afirma que el dret dels refugiats a retornar està subjecte a “preocupacions legítimes de seguretat”.
La crida a implementar “reformes” està en desacord amb la recomanació d’Amnistia de desmantellar el sistema d’apartheid d’Israel. Al mateix temps acceptar la política “d’immigració jueva” d’Israel és acceptar la pròpia ideologia sionista, que és la base de l’apartheid israelià. Així rescindir la Llei del Retorn de 1950, que és una de les manifestacions més òbvies de l’existència d’un estatus superior de la “nacionalitat jueva” segons la llei israeliana, no s’inclou en les recomanacions fetes ni per Amnistia ni per Human Rights Watch.
Durant la Intifada de la Unitat de maig de 2021 vam reivindicar la nostra voluntat política i agència als carrers de Palestina. Vam parlar eloqüentment de la nostra realitat viscuda i de les forces que la configuren. Aquesta és la veu que cal centrar i emfatitzar: la veu de les activistes palestines sobre el terreny. Les palestines no volem “reformes” a les nostres condicions de vida sota el regnat del sionisme, sinó el seu desmantellament des dels seus mateixos fonaments. No volem “igualtat liberal”; volem descolonització, alliberament, justícia i dignitat.
En el 57è aniversari del seu assassinat, publiquem en català la traducció de l'article de Malcom X (Omowale Malcolm X Shabazz) sobre Palestina i el sionisme, publicat originalment a l'Egyptian Gazette el 17 de de 1964.MALCOM X
Els exèrcits sionistes que ara ocupen Palestina afirmen que els seus antics profetes jueus van predir que en els “darrers dies d’aquest món” el seu propi Déu els faria sorgir un “messies” que els conduiria a la seva terra promesa, i ells establirien el seu propi govern “diví” en aquesta terra recentment guanyada, aquest govern “diví” els permetria “governar totes les altres nacions amb una vara de ferro”.
Si els sionistes israelians creuen que la seva ocupació actual de la Palestina àrab és l’acompliment de les prediccions fetes pels seus profetes jueus, aleshores també creuen religiosament que Israel ha de complir la seva missió “divina” de governar totes les altres nacions amb una vara de ferro, cosa que només significa una forma diferent de govern de ferro, fins i tot més fermament arrelada, que la de les antigues potències colonials europees.
Aquests sionistes israelians creuen religiosament que el seu Déu jueu els ha escollit per substituir l’antiquat colonialisme europeu per una nova forma de colonialisme, tan ben disfressat que els permetrà enganyar les masses africanes perquè se sotmetin voluntàriament a la seva autoritat i guia “divina”, sense que les masses africanes s’adonin que encara estan colonitzades.
Article original de Malcom X sobre el sionisme publicat a l’Egyptian Gazette.
CAMUFLATGE
Els sionistes israelians estan convençuts que han camuflat amb èxit el seu nou tipus de colonialisme. El seu colonialisme sembla ser més “benèvol”, més “filantròpic”, un sistema amb el qual governen simplement fent que les seves víctimes potencials acceptin les seves ofertes amistoses “d’ajuda” econòmica i altres regals temptadors, que pengen davant de les nacions africanes recentment independents, les economies dels quals experimenten grans dificultats. Durant el segle XIX, quan les masses aquí a l’Àfrica eren en gran part analfabetes, era fàcil per als imperialistes europeus governar-les amb “força i por”, però en aquesta era actual de la il·lustració les masses africanes s’estan despertant, i és impossible posar-les ara en escac amb els mètodes antiquats del segle XIX.
Els imperialistes, per tant, s’han vist obligats a idear nous mètodes. Com que ja no poden forçar o espantar les masses perquè se sotmetin, han d’elaborar mètodes moderns que els permetin maniobrar sobre les masses africanes voluntàriament sotmeses.
L’arma moderna del neoimperialisme del segle XX és el “dolarisme”. Els sionistes han dominat la ciència del dolarisme: la capacitat de venir fent-se passar per amic i benefactor, portant regals i totes les altres formes d’ajuda econòmica i ofertes d’assistència tècnica. Així, el poder i la influència de l’Israel sionista en moltes de les noves nacions africanes “independents” s’ha tornat ràpidament fins i tot més inamovible que el dels colonialistes europeus del segle XVIII… i aquest nou tipus de colonialisme sionista només difereix en la forma i el mètode, però no pas en el motiu ni en l’objectiu.
A finals del segle XIX, quan els imperialistes europeus van preveure sàviament que les masses africanes que s’estaven despertant no se sotmetrien al seu vell mètode de governar mitjançant la força i la por, aquests imperialistes sempre maquinadors van haver de crear una “nova arma” i trobar una “nova base” per a aquesta arma.
Aquesta és l’única foto coneguda de la visita de Malcom X a Gaza l’any 1964.
DOLARISME
L’arma número u de l’imperialisme del segle XX és el dolarisme sionista, i una de les bases principals d’aquesta arma és l’Israel sionista. Els sempre intrigants imperialistes europeus van situar sàviament Israel on podia dividir geogràficament el món àrab, infiltrar-se i sembrar la llavor de la dissensió entre els líders africans i també dividir els africans contra els asiàtics.
L’ocupació sionista israeliana de la Palestina àrab ha obligat el món àrab a malgastar milers de milions de dòlars preciosos en armament, cosa que fa impossible que aquestes nacions àrabs acabades d’independitzar-se es concentrin a enfortir l’economia dels seus països i elevar el nivell de vida del seu poble.
I el constant baix nivell de vida al món àrab ha estat utilitzat hàbilment pels propagandistes sionistes per fer semblar als africans que els líders àrabs no estan intel·lectualment o tècnicament qualificats per millorar el nivell de vida de la seva gent… “induint” així indirectament els africans a allunyar-se dels àrabs i a adreçar-se als israelians per buscar mestres i assistència tècnica.
“Li mutilen l’ala de l’ocell, i després el condemnen per no volar tan ràpid com ells”.
Els imperialistes sempre es fan quedar bé a si mateixos, però és només perquè competeixen contra països acabats d’independitzar-se econòmicament mutilats, les economies dels quals en realitat estan paralitzades per la conspiració sionista-capitalista. No poden sostenir una competència justa i per això temen la crida de Gamal Abdul Nasser a la unitat afro-àrab sota el socialisme.
Un mural de l’artista urbà Mohamed Ali a Birmingham recorda el compromís de Malcom X amb l’alliberament de Palestina.
MESSIES?
Si l’afirmació “religiosa” dels sionistes que el seu messies els portaria a la terra promesa és certa, i l’ocupació actual d’Israel de la Palestina àrab és l’acompliment d’aquesta profecia: on és el messies del qual els seus profetes van dir que tindria els mèrits per conduir-los-hi? Va ser Ralph Bunche qui va “negociar” amb els sionistes perquè prenguessin possessió de la Palestina ocupada! Ralph Bunche és el messies del sionisme? Si Ralph Bunche no és el seu messies, i el seu messies encara no ha vingut, què hi fan a Palestina abans que el seu messies?
Tenien els sionistes el dret legal o moral d’envair la Palestina àrab, desarrelar els ciutadans àrabs de les seves llars i confiscar totes les propietats àrabs per a ells mateixos només basant-se en l’afirmació “religiosa” que els seus avantpassats hi vivien fa milers d’anys? Fa només mil anys els moros vivien a Espanya. Això donaria als moros d’avui el dret legal i moral d’envair la península Ibèrica, expulsar-ne els ciutadans espanyols i després establir-hi una nova nació marroquina… on hi havia abans Espanya, com han fet els sionistes europeus amb els nostres germans i germanes àrabs de Palestina?…
En resum, l’argument sionista per justificar l’ocupació actual per part d’Israel de la Palestina àrab no té cap base intel·ligent ni legal en la història… ni tan sols en la seva pròpia religió. On és el seu Messies?
Declaració de la Ruta Palestina Alternativa Estudiantil
El serveis d’intel·ligència sionistes a la ciutat ocupada de Haifa van detenir una estudiant palestina, Somaya Falah, amb el pretext que havia fet contactes amb “elements hostils”, en referència a la seva participació a la Conferència de la Ruta Palestina Alternativa (Massar Badil) que es va celebrar a Madrid a finals d’octubre de 2021, en un intent de dissuadir les palestines de l’interior de la Palestina ocupada l’any 1948 de comunicar-se amb el nostre poble a l’exili i la diàspora.
Nosaltres, la Ruta Estudiantil Palestina Alternativa, no considerem que aquests intents de repressió de l’entitat sionista siguin nous o inusuals, sinó que reflecteixen com d’arrelada té el sionisme la por de qualsevol projecte que tingui com a objectiu unificar la lluita del poble palestí contra els esforços continuats per fragmentar-nos. És també un atac contra el moviment revolucionari de la Ruta Palestina Alternativa, un intent de sufocar els esforços populars per superar la via dels Acords d’Oslo i per anar més enllà dels seus resultats desastrosos i de tornar a la lluita per alliberar tota la Palestina ocupada, des del riu fins al mar.
També som conscients que un objectiu clau d’aquestes mesures repressives és intimidar l’estudiantat i atacar la unitat del moviment estudiantil palestí.
Per tot això, fem una crida als i les estudiants de Palestina i del món àrab, i a les forces democràtiques i a als i les aliades del poble palestí arreu del globus a afegir-se a la campanya popular “Mutawassiloun”, que podem traduir com “en contacte“, amb l’objectiu de connectar els i les palestines de la pàtria i de la diàspora. També hem de transferir aquesta campanya als espais àrabs i internacionals i construir ponts de comunicació, en tant que és un dret natural del poble palestí dins i fora de Palestina, confrontant tots els intents d’esborrar els drets palestins i la identitat nacional.
Mantindrem el nostre dret natural, el nostre deure nacional, de comunicar amb el nostre poble a la Palestina ocupada des del riu fins al mar. Tenim l’objectiu de reconstruir els nostres sindicats, organitzacions polítiques i estudiantils, i afirmem la nostra insistència i determinació a seguir amb el nostre programa i objectius i denunciar la política criminal d’atacar l’estudiantat palestí i les dones palestines en particular.
Junts i juntes, restaurarem la unitat del nostre moviment estudiantil palestí.
Avancem cap a la celebració de la Conferència Nacional d’Estudiants Palestines.
Junts i juntes, construïm ponts de retorn i alliberament!
Per contactar la Ruta Estudiantil Palestina Alternativa (Massar Estudiants): students@masarbadil.org
Ajudeu a protegir el dret a l’educació de les palestines garantint que les excavadores israelianes no redueixen més escoles palestines a runes! Després de l’enderrocament de dues aules en construcció a la comunitat de Khirbet Al-Maleh, les palestines avisen de l’amenaça d’enderroc de cinc escoles palestines a la vall del Jordà, a Cisjordània.
El dilluns 25 d’octubre de 2021 els soldats de l’ocupació israeliana van atacar l’escola Al-Maleh al nord de la Vall del Jordà i van enderrocar-hi dues aules en construcció. L’escola Al-Maleh es va construir a finals de 2020 com a part de la Campanya pel dret a l’educació. La petita escola només té sis aules, plenes d’alumnes de Khirbet-Maleh i les comunitats d’AlH d’Ein Al-elweh i Al-Farsiya. Per augmentar la capacitat de l’escola, el setembre de 2021 les campanyes Aturem el Mur i el Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà, amb el suport de l’Aliança Infantil de l’Orient Mitjà (MECA), van iniciar la construcció de les dues aules que el dilluns 1 de novembre les excavadores israelianes van arrasar.
Les sis aules restants i quatre escoles més ubicades a les comunitats beduïnes de la vall del Jordà (Ras Al-Auja, Khan Al-Ahmar, Fasayil Al-Fawqa i Arab Al-Ka’abneh) també han rebut diverses ordres de demolició i s’enfronten a la destrucció imminent. Totes les escoles han estat construïdes per institucions palestines i internacionals i comitès de solidaritat internacional.
Privar les palestines del dret a l’educació és un component central del crim d’apartheid. A la Vall del Jordà i altres llocs de l’àrea C és una tàctica que utilitza l’ocupació israeliana per desplaçar palestines, en violació de la Quarta Convenció de Ginebra, que prohibeix el trasllat per la força de persones de territoris ocupats. També forma part de l’estratègia d’Israel des de fa dècades d’annexionar terres de manera irreversible per la via dels fets.
Des que l’antic president dels Estats Units Donald Trump va anunciar el seu “Acord del segle” el 2020, les palestines de la vall del Jordà s’han enfrontat a una escalada en la campanya de neteja ètnica israeliana. Segons el pla de Trump, la rica i fèrtil Vall del Jordà, que és fonamental per al futur de Palestina, havia d’annexionar-se oficialment a Israel.
Us animem a donar suport a la Campanya pel Dret a l’Educació, llançada per comitès populars i organitzacions de la societat civil palestina en solidaritat amb la fermesa de les palestines a la Vall del Jordà. Si us plau, doneu-nos suport demanant al vostre Ministeri d’Afers Exteriors i al vostre consolat a Palestina que prenguin mesures per:
Aturar la demolició de les escoles i infraestructures amenaçades a la vall del Jordà i garantir als palestins el dret a l’educació.
Assegurar-vos que les dues aules que han estat enderrocades recentment a Khirbet Al-Maleh es reconstrueixin de nou i estiguin protegides de la demolició.
Unir-vos a la Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural d’Israel. Les institucions acadèmiques i culturals israelianes són profundament còmplices de la denegació per part d’Israel dels drets palestins, inclòs el dret a l’educació.
Si us plau, consulteu a continuació una carta de mostra per enviar al vostre govern, parlaments i/o consolats.
Assumpte: Protegir les escoles de la vall del Jordà de noves demolicions israelianes
Us escrivim per denunciar la recent demolició per part d’Israel de dues aules a Khirbet Al-Maleh el dilluns 25 d’octubre de 2021 i per expressar la nostra preocupació per la demolició imminent de cinc escoles a la vall del Jordà.
L’escola de Khirbet Al-Maleh es va construir l’any 2020 gràcies als esforços de la Campanya pel Dret a l’Educació, llançada per comitès populars i organitzacions de la societat civil palestina. L’escola dóna servei als estudiants fins al quart grau de les comunitats de Khirbet Al-Maleh, Al-Farsiya i Ein Al-Helweh. Abans, l’alumnat havia de viatjar a l’escola d’Ein Al-Baida, a 25 quilòmetres de casa seva.
Recentment, la Campanya pel Dret a l’Educació, juntament amb la Campanya Aturem el Mur, el Moviment de Solidaritat amb la Vall del Jordà i l’Aliança Infantil de l’Orient Mitjà, van començar la construcció de dues aules més a l’escola Al-Maleh. Mitjançant la construcció de les aules, que ara han quedat reduïdes a runes, hem intentat augmentar la capacitat de l’escola Al-Maleh, que consta de només sis aules que donen servei a 40 alumnes.
Recentment, la Campanya Dret a l’Educació, juntament amb la Campanya Stop the Wall i la campanya de solidaritat de Jordània i l’Aliança Infantil de l’Orient Mitjà, van començar la construcció de dues aules més a l’escola Al-Maleh. Mitjançant la construcció de les aules, que ara queden reduïdes a runes, hem intentat augmentar la capacitat de l’escola Al-Maleh, que consta de només sis aules que donen servei a 40 alumnes.
Les sis aules restants de Khirbet Al-Maleh i quatre escoles més de la Vall del Jordà (Khan Al-Ahmar, Fasayil Al-Fawqa, Arab Al-Ka’abneh i Ras Al-Auja) han rebut diverses ordres de demolició i s’enfronten a una demolició imminent.
Negar a les palestines el dret a l’educació forma part de l’annexió de facto d’Israel, i del projecte d’annexió de iure, de la Vall del Jordà, en violació del dret internacional, en particular la Quarta Convenció de Ginebra i la Convenció sobre l’apartheid de les Nacions Unides (1973).
Us instem a garantir que es respecti el dret palestí a l’educació fent pressió sobre el govern israelià perquè respecti les seves obligacions legals com a potència ocupant.
Us animem a seguir les passes següents:
Utilitzar els canals diplomàtics per exigir a les autoritats israelianes que s’abstinguin d’enderrocar les escoles de Khirbet Al-Maleh, Ras Al-Auja, Arab Al-Ka’abneh, Khan Al-Ahmar i Fasayil Al-Fawqa.
Assegurar-vos que les dues aules recentment enderrocades a Khirbet Al-Maleh es reconstrueixin i es protegeixin de noves demolicions israelianes.
Visiteu Khirbet Al-Maleh, on va tenir lloc la demolició, per emfatitzar el vostre suport al dret humà a l’educació de les palestines de la Vall del Jordà i de tota Palestina.
Emeteu una declaració pública per posar fi immediatament a les demolicions d’escoles i en defensa del dret de les palestines a l’educació, en particular a la Vall del Jordà i altres zones en procés d’annexió de facto i sota l’amenaça continuada d’annexió de iure.
El dijous 24 de juny de 2021 més de 20 funcionaris de l’Autoritat Palestina (AP) van irrompre a casa de Nizar Banat, candidat a les eleccions parlamentàries cancel·lades, defensor de la llibertat d’expressió i crític franc de la corrupció de l’AP i de la coordinació de seguretat amb l’ocupació israeliana.
Segons membres de la família de Banat, els agents de seguretat de l’AP van despullar Banat, el van arrossegar entre crits i li van colpejar el cap amb porres i trossos de metall. Unes hores més tard es va comunicar la seva mort sota custòdia.
En resposta a l’assassinat del Banat milers de palestines s’han concentrat als carrers des de dijous passat.
Foto: Stop the Wall
Aquestes protestes han estat una expressió més de la nova fase de la nostra lluita, que hem vist despertar durant les recents protestes que s’han escampat per tota la Palestina històrica i que els atacs al nostre poble a Jerusalem van provocar. Aquestes noves protestes es basen en la unitat popular i el rebuig de totes les formes de discriminació. Sortim al carrer juntes, decidides a modelar el nostre futur, a guanyar l’autodeterminació, a exigir democràcia i drets i a aconseguir llibertat, justícia i igualtat.
Les manifestants, pacífiques, demanen que es castigui els assassins de Banat, el derrocament de l’AP i que es cancel·lin els Acords d’Oslo, inclosa la coordinació de seguretat amb l’ocupació israeliana.
Aquestes protestes pacífiques s’han trobat amb porres i gasos lacrimògens disparats per desenes d’agents de la seguretat de l’AP vestits amb equipament d’antiavalots. Moltes altres han rebut cops i han estat arrestades per les forces de seguretat encobertes de l’AP, que portaven roba de civil. Periodistes i equips de les organitzacions de drets humans que supervisen les violacions dels drets humans han estat agredides i els seus telèfons confiscats per agents de l’AP.
Foto: Stop the Wall
Encara pitjor, després de la protesta d’ahir a Ramallah agents armats de l’AP van assaltar el complex mèdic de Palestina i van arrestar algunes de les manifestants ferides que hi eren ateses.
El brutal assassinat de Banat, que ja havia estat detingut abans fins a vuit vegades per l’AP i havia sobreviscut a diversos intents d’assassinat, forma part de les polítiques autoritàries que aplica l’AP i és el resultat de la seva “doctrina de seguretat”. Fa anys que organitzacions palestines i internacionals de drets humans documenten i denuncien la repressió de les protestes i la dissidència, inclosa la repressió de la llibertat d’expressióon line, així com l’ús excessiu de la força, tortura i maltractaments.
A més de la repressió que ens inflingeix el sistema consolidat d’opressió del colonialisme d’Israel en tres nivells (colonialisme dels assentaments, apartheid i ocupació militar -que s’incrementa a través de la coordinació de seguretat de l’AP amb els militars israelians) l’autoritarisme i la vigilància que l’AP practica contra el poble palestí representen capes addicionals de subjugació, autoritat i aparells de violència.
Després de l’assassinat de Banat alguns actors internacionals han publicat declaracions de condemna. Però hem d’afirmar que la comunitat internacional és còmplice de la solidificació del sistema antidemocràtic i de supressió de l’AP.
L’autoritarisme estructural de l’AP i la vigilància a les palestins són producte del projecte de construcció estatal post-2007, que es basa en gran mesura en l’anomenada “reforma de seguretat”. L‘oficina del coordinador de seguretat dels Estats Units, el tinent general Keith Dayton, va supervisar bona part de la construcció de les forces de seguretat post-2007, incloses la formació, transferència d’armes i altres formes de finançament. Un altre suport clau d’aquest esforç és l’Eupol COPPS de la Unió Europea.
El 2013 els donants havien aconseguit configurar el pressupost de l’AP de manera que es destinessin 1.000 milions de dòlars (el 26% del pressupost) al ‘sector de la seguretat’, més del que es va gastar sumant els sectors de l’educació, la salut i l’agricultura.
Les potències occidentals han consolidat l’autoritarisme de l’AP i l’anomenada reforma de la seguretat en un context d’ocupació colonial, ja que veuen en l’AP un actor clau en el fals procés de pau amb Israel. De fet, la consolidació del règim autoritari i de seguretat de l’AP només ha donat com a resultat una millor col·laboració amb l’ocupació israeliana, mentre es continuen negant i violant les aspiracions nacionals, amb el dret d’autodeterminació en primer lloc.
La campanya Stop the Wall condemna fermament el brutal assassinat de Banat i la dissolució violenta de manifestants pacífiques per part de les forces de seguretat de l’AP. També ens afegim a la multitud de manifestants i demanem: • L’alliberament immediat de les persones detingudes en les protestes recents i altres preses polítiques a les presons de l’AP. • La fi del sistema autoritari repressiu de l’AP dirigit per Mahmoud Abbas. • La fi dels infames Acords d’Oslo signats el 1993 entre l’Organització per l’Alliberament de Palestina i Israel. • Formar un lideratge palestí unit que es responsabilitzi de:
Reactivar l’Organització per l’Alliberament de Palestina com a representant del poble palestí.
Realizació d’eleccions lliures i justes.
Redefinir el paper que haurien de tenir les institucions governamentals, incloses les institucions de seguretat existents des de la creació de l’AP.
Fem una crida a la comunitat internacional: • Als governs de tot el món, especialment aquells que han estat còmplices en donar suport a l’autoritarisme de l’AP, que pressionin l’AP perquè respecti la legislació palestina i internacional aturant la supressió de les llibertats d’expressió i reunió; incloent-hi l’alliberament de les preses polítiques. • A organitzacions internacionals de drets humans i al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a pressionar els governs perquè actuïn i aturin les violacions dels drets humans de la PA del poble palestí a la Cisjordània ocupada. • Les potències occidentals, principalment la UE i els Estats Units, han d’aturar immediatament la cooperació, formació, transferència d’armes i finançament a les forces de seguretat de l’AP i, en canvi, redirigir el suport a les agricultores i treballadores palestines més afectades per les polítiques de despossessió israelianes.
Als grups internacionals de drets humans i solidaritat: • Continuar mantenint-se al costat i escoltant la gent que resisteix l’opressió. • Per no oblidar mai la causa fonamental: el règim d’ocupació des de fa dècades d’Israel, el colonialisme d’assentament i l’apartheid i la complicitat internacional amb ells. • Seguir exigint la fi de totes les formes de complicitat amb l’opressió del poble palestí, sobretot mitjançant l’enfortiment del moviment mundial de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS).
Font: Stop de Wall. Traduït pel Col·lectiu Intifada.
Reproduïm la declaració i crida a l’acció de l’organització palestina Samidoun de 24 de juny de 2021 en resposta a l‘assassinat de l’activista Nizar Banat per part de les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina (AP).
La Xarxa de Solidaritat amb els Presos Palestins Samidoun condemna en els termes més durs l’assassinat de l’activista palestí Nizar Banat, un lluitador ferm contra la corrupció que va treballar incansablement per acabar amb la coordinació de seguretat entre les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina i el règim d’ocupació israelià, el marc subjacent als Acords d’Oslo. Abans del seu assassinat la matinada d’avui 24 de juny, per part de les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina, que l’han detingut una vegada més com a pres polític, Banat havia estat empresonat, interrogat i jutjat reiteradament per l’Autoritat Palestina. Exhortem palestins, àrabs i internacionalistes a protestar i organitzar-se per exigir justícia i rendició de comptes -i l’alliberament de Palestina.
L’assassinat de Nizar Banat reflecteix una política conscient de l’ocupació israeliana i de l’Autoritat Palestina afiliada a Oslo. Aquesta darrera compleix la seva funció específica per protegir l’existència de l’ocupació i controlar el poble palestí de Cisjordània. Actuant com a agent de l’ocupació, l’AP practica totes les formes d’opressió i terror, incloses les detencions polítiques, incursions violentes i assassinats, contra el poble palestí per servir al projecte colonial sionista i protegir els privilegis del petit grup dels beneficiaris de l’Autoritat Palestina: l’Oslo class associada al règim sionista.
Disturbis el 24 de juny a Ramal·la després que la policia palestina ataqués la manifestació contra l’assassinat de Nizar Banat. Foto: AFP
Aquest crim no es pot considerar per separat de la política d’assassinats contra líders i combatents palestins que du a terme contínuament des de fa dècades el règim d’ocupació israelià. El marc de la coordinació de seguretat, supervisat i implementat pels Estats Units, el Canadà i la Unió Europea (tots implicats en la formació, finançament i la supervisió de les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina), està dissenyat per emprar els organismes palestins per dur a terme la missió del colonialisme sionista -perseguir, reprimir, empresonar i atacar la resistència palestina, així com a moltes palestines –organitzadores, escriptores, intel·lectuals, activistes estudiantils– que estan per l’alliberament de Palestina, des del riu fins al mar, sense l’entitat col·laboracionista de l’Autoritat Palestina.
El propòsit de les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina i del projecte de coordinació de seguretat pel qual porten armes és evitar, a través de la força, la violència i la repressió, que el poble palestí i el seu moviment d’alliberament resisteixin eficaçment i derroquin el règim d’ocupació israelià a tota Palestina, al servei dels interessos del sionisme i de l’imperialisme, mentre porten la bandera palestina a la insígnia de cada agent.
La brutalitat de la pallissa a Nizar Banat és evident a les fotografies del seu cos. 25 membres de les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina -entrenades segons els estàndards creats pels funcionaris dels EUA, com ara el general Keith Dayton– han envaït la casa de Banat a Dura, a prop d’Hebron, a les 3.30 de la matinada, fent explotar la porta per les frontisses, imitant gairebé exactament el terror de les incursions nocturnes israelianes a les quals les palestines són sotmeses diàriament abans de l’alba. Middle East Eye ha informat: “Ammar, cosí de Banat … ha afegit que els agents han irromput a l’habitació on dormia Nizar i immediatament l’han ruixat amb gas pebre a la boca i al nas. El cosí ha dit que han apallissat severament Banat amb pals de ferro i de fusta. Nizar es trobava en un estat semi-conscient quan les forces de seguretat l’han arrossegat, despullat i se l’han endut en un vehicle militar “. Hores més tard s’ha informat de la seva mort.
Milers de palestines s’han manifestat pels carrers, indignades per l’assassinat de Banat, exigint no només justícia i càstig pels responsables de l’assassinat, sinó també que caigui Mahmoud Abbas, derrocant el règim de l’AP i la seva col·laboració amb Israel, i la fi de els Acords d’Oslo. De fet, el poble palestí i la resistència han exigit reiteradament la fi de la coordinació de seguretat des de que va començar a implementar-se, mentre que el president de l’AP, Mahmoud Abbas, ha declarat que és “sagrada”.
Tot el procés d’Oslo ha estat devastador per al poble palestí: milers de vides palestines han estat robades en el camí d’Oslo, mentre es distorsionaven, segrestaven i compremetien els marcs polítics de la lluita palestina. Mentre les palestines de dins de la Palestina ocupada l’any 48 continuen afirmant la seva identitat i existència i s’organitzen per a l’alliberament, el lideratge oficial palestí de l’AP, en lloc d’això, ha reconegut Israel, la creació de la Nakba i el projecte colonial d’assentament sobre el 78% de Palestina. És per això que les activistes palestines exigeixen una via alternativa, que rebutgi completament Oslo i el projecte de rendició.
De fet, el darrer mes de mobilització dins i fora de Palestina ha subratllat la profunda unitat del poble palestí a tota la Palestina ocupada, des del riu fins al mar, i a tot arreu a l’exili i la diàspora, i el seu compromís de resistir fins a l’alliberament, dues coses que el projecte d’Oslo tenia la intenció de desprestigiar i destruir, tot i que no ho ha aconseguit en absolut.
Milers de palestines han sortit al carrer a Ramal·la indignades per l’assassinat de Nizar Banat -i els han atacat una vegada més les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina, que han disparat gasos lacrimògens i els han colpejat amb porres. “La llei palestina protegeix l’ocupació”, ha afirmat Maher al-Akhras, que va guanyar la seva llibertat després d’una vaga de fam de 103 dies. L’assassinat també es produeix després que desenes de palestines, incloent-hi líders de les protestes i cantants per joves durant les marxes de suport a Sheikh Jarrah i Gaza, hagin estat detinguts, interrogats i atacats recentment per l’Autoritat Palestina.
Manifestació a Ramal·lah el 20 de maig de 2021 en suport a Gaza. Foto: AFP)
Lawyers for Justice, que ha treballat incansablement per alliberar desenes de detingudes polítiques de les presons de l’Autoritat Palestina, ha relatat l’ús indegut de la normativa sanitària i la declaració d’estat d’emergència per reprimir l’organització palestina en un informe publicat només dos dies abans de l’assassinat de Banat. Middle East Eye ha informat que Muhannad Karajah, d’Advocats per la Justícia, ha assenyalat que “Banat l’havia trucat dimecres i li va dir que el servei d’intel·ligència de la PA el sotmetia a amenaces, que li havien exigit que deixés de criticar l’Autoritat… Matant en Nizar Banat, l’Autoritat [Palestina] confirma avui que és una autoritat repressiva que amenaça a qualsevol defensor dels drets humans i que totes les persones poden ser sotmeses a un procés de detenció polític “.
Per descomptat, l’assassinat de Banat remet a molts casos anteriors de brutalitat i complicitat de les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina amb els crims israelians -des de l’assassinat de Basil al-Araj per part de les forces d’ocupació israelianes poc després que Al-Araj i cinc dels seus companys fossin empresonats i torturats a les presons de l’AP per l’assassinat d’Omar Nayef Zayed, trobat mort davant de l’ambaixada de l’AP a Sofia, q Bulgària, on s’havia refugiat després que les autoritats d’ocupació israelianes intentessin la seva extradició, dècades després d’haver-se escapat de les presons colonials.
La detenció política de l’Autoritat Palestina és una porta giratòria amb la presó d’ocupació israeliana per a moltes joves líders palestines i activistes estudiantils. Les detencions de líders estudiantils al campus per part de les forces d’ocupació israelianes es combinen amb detencions de coordinació de seguretat d’encara a més estudiants palestines. Fa només uns mesos, les forces de seguretat de l’AP van atacar les refugiades palestins a Beirut que protestaven demanant justícia a l’ambaixada de l’AP.
I, de manera infame, l’Autoritat Palestina va empresonar Ahmad Sa’adat, el secretari general del Front Popular per l’Alliberament de Palestina; els seus companys Ahed Abu Ghoulmeh, Majdi Rimawi, Basil al-Asmar i Hamdi Qur’an, així com el que durant molt de temps va ser dirigent de Fatah, Fuad Shobaki, a la presó de Jericó de l’AP, sota vigilància britànica i dels Estats Units, durant quatre anys, des de 2002 fins al 2006. Ara, tots ells estan detinguts en presons israelianes, perquè les forces d’ocupació israelianes els van segrestar de la presó de Jericó.
La sang de Nizar Banat és a les mans de l’AP -i, per tant, d’Israel, els Estats Units, el Canadà, la Unió Europea i totes les parts implicades en la creació, el manteniment i la promoció del marc de coordinació de seguretat, que beneficia només l’ocupant i el colonitzador a costa del poble palestí.
Ara és el moment d’actuar per enfrontar-se a l’Autoritat Palestina i a tots els responsables d’imposar-la al poble palestí en detriment de la lluita palestina pel retorn i l’alliberament. L’AP i qui la finança i la forma han de respondre per la seva traïció permanent al poble palestí i per la seva col·laboració amb el règim d’ocupació i el colonialisme sionista. Volem fer notar que aquest crim és també una crida urgent a boicotejar, aïllar i resistir l’ocupació israeliana a tota Palestina i arreu. El projecte d’Oslo està recolzat pel sionisme, l’imperialisme i els règims reaccionaris, i ha de caure i caurà en el camí de l’alliberament de Palestina, des del riu fins al mar.
Actua!
Protesta a l’ambaixada, la missió o el consolat de l’Autoritat Palestina al teu país -o a l’ambaixada israeliana. Exigeix justícia i responsabilitat per l’assassinat de Nizar Banat i deixa clar que l’AP no representa la lluita del poble palestí per l’alliberament. Aquest crim és també israelià, sobretot per l’interès de l’ocupació. Protesta a les ambaixades i consolats israelians.
Exigeix al teu govern que deixi de donar suport a les forces de seguretat de l’Autoritat Palestina i que sancioni Israel. L’ajuda i la formació de les forces de seguretat de l’AP no estan dissenyades per proporcionar seguretat a les palestines, sinó per reforçar l’ocupació israeliana i reprimir la resistència palestina. L’ajuda legítima ha de donar suport als drets del poble palestí, no pas desqualificar-los directament. Des del Canadà a Austràlia fins a la Unió Europea, els governs occidentals i les potències imperialistes proporcionen suport diplomàtic, polític i econòmic continuat a Israel, a més de vendre milers de milions de dòlars en armes a l’estat colonial d’assentament. Mentrestant, també compren milers de milions de dòlars en armes a l’estat israelià. Els governs vinculats a les potències imperialistes, com a Filipines, el Brasil, l’Índia i altres llocs també compren armes i serveis de seguretat, tots ells provats en combat sobre la població palestina. Truqueu als vostres representants, diputats i responsables polítics i demaneu al vostre govern que sancioni Israel ara, que li talli tota ajuda, que n’expulsi els ambaixadors i deixi de comprar i vendre armes i que deixin de finançar i formar les forces de seguretat de l’AP per ajudar a l’ocupació en els seus crims.
Uniu-vos a moviments i organitzacions palestines que lluiten contra Oslo. Moltes palestines, dins de Palestina, a l’exili i la diàspora, treballen per fer caure Oslo i restaurar la brúixola de la lluita: per l’alliberament i el retorn, del riu al mar, i defensar la resistència com la veu legítima del poble palestí. Obteniu més informació i participeu en la conferència Masar Badil (ruta alternativa palestina) que es convocarà a Madrid l’octubre de 2021.
Boicotegeu Israel: la campanya internacional, àrab i palestina per boicotejar Israel pot jugar un paper important en aquest moment crític. Els grups locals de boicot poden protestar i etiquetar productes i queviures israelians. Participant en el boicot a Israel podeu ajudar directament a fer caure una peça clau de l’economia del colonialisme d’assentament. Descarregueu-vos el nostre fulletó de boicot per distribuir-lo a supermercats, botigues i altres espais de la vostra comunitat.
Amb aquest títol una nova declaració, que reproduïm tot seguit traduïda, s’ha escampat avui a través de les xarxes socials de multitud d’activistes palestines, aquesta vegada contra la visita del secretari d’estat del govern dels Estats Units, Anthony Blinken.
Dimarts 25 de maig de 2021 Rebutgem la visita del secretari d’Estat Anthony Blinken avui a Ramal·la i exigim que s’aturi immediatament l’imperialisme dels Estats Units que usa l’aparença de mediació en negociacions de pau. Durant més de 7 dècades, els Estats Units s’han afirmat ells mateixos no només com un aliat inequívoc d’Israel sinó també com un participant actiu en la colonització continuada per part d’Israel de terra palestina.
Amb 3.800 milions de dòlars en ajuda militar dels Estats Units, Israel brutalitza els nostres cossos, ens empresona i continua colonitzant les nostres terres. El govern dels Estats Units té les mans plenes de sang palestina. Els Estats Units també aporten una impunitat diplomàtica inamovible a escala internacional perquè Israel pugui continuar les seves violacions. Per tant la visita de Blinken és una farsa política i diplomàcia malintencionada en un intent de fragmentar la nostra lluita unificada i enfortir encara més una agenda de colonialisme d’assentament i capitalisme que trenqui les trinxeres del moviment d’alliberament nacional. Rebutgem la imposició dels Estats Units com a mediador en una falsa “negociació” entre els nostres colonitzadors i la direcció difunta i corrupta de Ramal·la. Nosaltres som qui controla el nostre destí, com hem mostrat al món en la nostra insurrecció unificada. Alliberar la terra palestina és una tasca del poble i del poble tot sol. El govern dels Estats Units ha de posar fi a la tradició de llargues dècades com a benefector i protector d’Israel. Per fer-ho, el govern dels Estats Units ha d’estar atent a la nostra crida, a la crida de la seva pròpia ciutadania i de milions de ciutadanes del món que s’han manifestat en suport de l’alliberament de Palestina.
Nosaltres estem amb els moviments honestos per la justícia i la llibertat arreu. La nostra lluita compartida des de Turtle Island fins a Palestina i més enllà ens ha ensenyat que les eines de l’amo mai no serviran per desmantellar la casa de l’amo. Afirmem el nostre suport i solidaritat completa amb el moviment per l’alliberament negre i amb els pobles indígenes arreu que demanen la repatriació de les seves vides i terres. El poble palestí ha parlat des dels carrers: la nostra exigència és l’alliberament. La nostra insurrecció continuarà fins que aconsegueixi la llibertat completa de Palestina des del riu fins al mar.
Això que segueix és una traducció del Manifest de la dignitat i l’esperança que es va difondre per tota Palestina durant la històrica jornada de vaga general del 18 de maig dotant-la de contingut i objectius. Amb ella comencem una sèrie de publicacions per contribuir a entendre la nova fase, tan esperançadora, en què ha entrat en les darreres setmanes la lluita per a l’alliberament de Palestina.
Poble de Palestina,
Aquí estam escrivint juntes un nou capítol valent en què explicam que la història de la justícia no pot ser suplantada per la repressió del colonialisme d’Israel, tant li fa com de profunda i arrelada estigui.
La història de la justícia és simple al nostre país: noltros som un poble i una societat arreu de Palestina. Les hordes sionistes han desplaçat forçadament a la majoria de la nostra gent, ens han robat les cases i destruït els pobles. El sionisme estava determinat a esquinçar aquelles que van quedar a Palestina, aïllar-nos i segregar-nos en àrees geogràfiques i transformar-nos en diferents societats dispersades en què cada grup vivís en grans presons separades. Així és com el sionisme ens controla, dispersa la nostra voluntat política i ens impedeix que unifiquem la lluita contra el sistema colonial racista d’assentaments a tota Palestina.
Així és com Israel ens ha tancat en presons aïllades. Una part està aïllada a “la presó d’Oslo” a Cisjordània. Una altra part està aïllada a “la Presó de Ciutadania” dins des terres de 1948. Una altra part està aïllada per un setge brutal i una guerra contínua a la Franja de Gaza. Una altra part està aïllada en el sistema de judaïtzació de Jerusalem. I una altra part està aïllada enfora de Palestina, repartida per la resta del món. Ha arribat el moment que s’acabi aquesta tragèdia.
Aquests dies estem escrivint un nou capítol. Un capítol d’una Intifada unida que aspira a un únic objectiu: la reunificació de la societat palestina en tots els seus components i aspectes de la vida. I la reunificació de la voluntat política i els mitjans de lluita davant del sionisme a tota Palestina.
Aquesta revolta portarà temps. És un aixecament conscient que fa sacsejar la brutícia de la submissió i el derrotisme i fa alçar generacions en el principi d’una sola Palestina unificada, que rebutgi tots aquells que intentin aprofundir i perpetuar les divisions i fidelitats socials i polítiques.
Aquesta Intifada serà llarga en els carrers de Palestina i d’arreu del món; una intifada que combat la injustícia arreu on aparegui, que combat les porres dels règims cruels on sigui que intentin atacar. Aquesta és una Intifada de pits descoberts i fronts alçats, armada amb objectius revolucionaris, coneixement profund i comprensió, i el treball organitzatiu i el compromís de cada individu i cada col·lectiu davant les bales de l’ocupació israeliana on sigui que les disparin.
Llarga vida a una Palestina Unida,
Llarga vida a la Intifada de la Unitat.
Versió original en àrab del Manifest de la dignitat i l’esperança, àmpliament difós per activistes palestines durant la vaga general del 21 de maig a Palestina.
[Foto: manifestació a Ramal·la durant la vaga general del 21 de maig. Nasser Nasser/AP Photo]
El ministre d’Afers Civils de l’Autoritat Nacional Palestina (AP) va anunciar el dimarts la represa de la cooperació en matèria de seguretat amb Israel. Hussein Al-Sheikh va afirmar que es tracta d’una “gran victòria” i d’un “assoliment” per a l’Autoritat Nacional Palestina. Fins i tot, va sortir a la televisió i va agrair al poble palestí aquesta “victòria”. Està enganyat.
El 15 de novembre de 1988, el primer president de l’Autoritat Palestina, Yasser Arafat -que va morir l’any 2004- va declarar la “independència” de Palestina. Recordant això, Al-Sheikh va fer una piulada a Twitter: “El camí cap a la independència està pavimentat amb paciència,perseverança i constància, i la nostra completa i real independència serà el dia que hagi acabat l’ocupació i s’aixequi la bandera de Palestina sobre les mesquites i esglésies de Jerusalem. Salutacions a la nostra gent que resisteix”.
La declaració d’Arafat no va ser més que un intent de suprimir la primera intifada Palestina, l’aixecament popular que va ocórrer després que Israel pensés que el nacionalisme palestí havia estat “assassinat” per la rendició de l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP) pel camí de pau amb Israel. Pel motiu que sigui, només tres dies després del seu tuit, Al-Sheikh va anunciar la represa de la cooperació de seguretat amb la potència ocupant.
Ho va explicar així a Twitter: “Arran de les trucades del president Abbas pel que fa al compromís d’Israel amb els acords bilaterals signats, i basant-nos en els missatges oficials escrits i orals que vam rebre, confirmem el compromís d’Israel amb aquests. Així doncs, la relació amb Israel tornarà”.
Segons funcionaris israelians, hi va haver setmanes de trobades amb oficials palestins sobre la relació: “Hem estat treballant en això des de fa diverses setmanes”, van dir a Ynet News. “El ministre de Defensa, Benny Gantz, va enviar missatges molt clars als palestins durant les seves reunions amb els ambaixadors de la UE, assegurant que vol que es reprengui la coordinació”.
No van esmentar els suposats compromisos adquirits per Israel amb l’Autoritat Nacional Palestina sobre “tots” els acords anteriors. Tot i això, els oficials palestins van revelar que “també hi havia vincles encoberts” entre el cap de l’administració civil del Ministeri de Defensa israelià i “els seus homòlegs palestins”.
Va oblidar Hussein Al-Sheikh el que havia dit només tres dies abans d’aquest anunci? No sabia res de les setmanes de reunions i converses entre els funcionaris de l’AP i Israel? Bé, sí, ho sabia. El seu anunci el van acordar entre els Estats Units, Israel, Egipte i la AP.
Una font de l’Autoritat Palestina em va dir, amb la condició que mantingués el seu anonimat, que els funcionaris de la campanya del president electe dels Estats Units, Joe Biden, havien demanat a l’AP que repengués la cooperació en seguretat com un “gest de bona voluntat” cap a Israel i per la represa del procés de pau. Per això, Abbas té moltes esperances en l’administració de Biden.
També podria explicar a què es referia el ministre d’Afers exteriors de l’AP, Riyad Al-Maliki, quan va dir durant una visita a Alemanya: “Ara, amb la nova administració de Washington, veiem un canvi, veiem una esperança i no volem ser víctimes del passat… La nova administració creu en la solució de dos estats… la nova administració creu que el Tracte del Segle hauria de descartar-se. Parlen d’invertir la majoria, si no totes, de les accions. I això és per nosaltres una indicació que la nova administració és diferent. I per això estem disposats a participar”. Tenint en compte que tant Biden com la vicepresidenta electe Kamala Harris són sionistes declarats, Al-Maliki s’està agafant a un clau roent.
Totes les faccions palestines, excepte una, fins i tot les de l’OAP, han condemnat la represa de la cooperació de seguretat de l’AP. Ho descriuen com una “punyalada a l’esquena” per tots els extensos esforços que s’han exercit recentment per assolir la unitat nacional.
“La represa de la cooperació en matèria de seguretat reflecteix la desatenció de l’AP cap a les institucions nacionals palestines, principalment el Comitè Executiu de l’OAP”, va dir el Partit dels Pobles. Els comitès de resistència popular van anar més enllà i van declarar que la mesura “revela l’engany i la mentida de l’AP contra els palestins”.
El ministre d’Afers Exteriors de l’Autoritat Palestina, Riyad Al-Malki, a Ginebra, Suïssa, el 26 de febrer de 2020 [FABRICE COFFRINI/AFP/Getty Images]
Tenint en compte que gairebé totes les faccions, sense excepció, no estan d’acord amb aquest retorn a la col·laboració en seguretat amb l’estat d’ocupació, a qui representen en realitat l’AP i Hussein Al-Sheikh amb aquesta decisió? Només pot ser a Israel. Ah, i Fatah, que és l’única facció important que no condemna la mesura. No és una sorpresa, és clar, però és vergonyós.
Segons l’analista polític palestí Mustafa Al-Sawwaf, el moment de l’anunci mostra clarament que l’autoritat palestina “està infectada pel virus de la cooperació en seguretat i no necessita persuasió per mantenir-lo”. L’autoritat, ha afegit, “ha donat l’esquena al poble de Palestina per donar una càlida salutació de benvinguda a Israel”.
Intifada Blog 